Del 27 de maig al 5 de juny en Miquel Àngel va aconseguir arribar amb seguretat a les escoles de Blaram i Blangoua. En aquest butlletí us transcrivim el seu quadern de viatge.
1r dia. 27 de maig, dimecres. Sortida en avió. Escala a Casablanca. Sense problemes.
2n dia. 28 de maig, dijous. Arribada a N’Djamena. Tot el dia al Cak, molta calor.
3r dia. 29 de maig, divendres. Mn. Matthiew envia un missatge on em diu que trigarà dos dies a venir-me a buscar per una avaria. Travesso la frontera per N’Gueli i arribo a Kousseri, on m’instal·lo a la parròquia de Lacka.
4rt dia. 30 de maig, dissabte. Arriba Mn. Matthiew a mig matí i sortim cap a Makary, on fem una aturada d’una hora. Saludo al nou capellà, a Charlotte, visito l’Església i continuem viatge cap a Blangoua.
Arribem a Blangoua, on ens hi espera el capellà Sano Jean Paul. Amb ell anem al comissariat i a la gendarmeria. El comandant de la gendarmeria ens porta al bar del port de Blangoua, després tornem a la missió i sopem. Xerrem una bona estona amb en Sano.
5è dia. 31 de maig, diumenge. Molt ben escortats pels militars de la marina sortim cap a Blaram de bon matí. Anem amb la seva barca veloç. A l‘arribada a Blaram les autoritats ho faciliten tot molt, ajuden que tot vagi bé. Hi celebrem una missa molt bonica i emotiva a la capella que va construir en Jordi Mas, ara malmesa i mig enrunada. Som unes trenta persones, vint d’elles infants. Una comunitat disminuïda. La missa és per la Rosita. Els militars que ens acompanyen són de diverses confessions, musulmans, protestants i catòlics. Ens demanen si podem fer una pregària conjunta per la seva seguretat i la dels que som allà.
Després visitem l’escola. Hi ha un forat a terra molt gran, bancs nous i bancs vells. El pou (perforació) no funciona, han posat la bomba d’aigua, però no extreu aigua. Sembla que han fet un mal treball (Blaise, amb la maquinària de Kalinga).
Al bar tenim una reunió amb en Kanasawa (el director de l’escola) i l’APE (associació de pares). Ens demanen el següent:
– Fer dics per evitar que les inundacions arribin a l’escola.
– Posar una reixa per protegir-se dels animals.
– Els militars tenen una presència constant a l’escola.
– Que s’arregli el camí entre els diversos pobles.
Estat de l’escola:
– Alguna aula molt deteriorada, d’altres bé.
– Hi ha taules-banc nous.
– L’entrada a 6ª amb 80% d’aprovats.
– La residència no s’utilitza. Només s’usa un apartament com a despatx del director. Un altre el poden fer servir com a sagristia. Pel tema de la seguretat, millor no viure allà.
– En general es veu molta brutícia.
– Actualment hi ha 250 alumnes.
A la tarda vam tenir una conversa amb Yanda Pascal, director de l’EPC de Blangoua. Els punts més importants de la conversa són els següents:
– L’escola funciona força bé, han tingut un 100% d’aprovats en l’entrada a 6º.
– Voldria rampes perquè alumnes amb mobilitat reduïda puguin accedir a les aules.
– Hi ha un invasió d’ases, que ho embruten tot.
– Les aules estan força bé, encara que alguna bastant deteriorada.
– Els professors viuen a la segona residència de professors davant de la missió, amb 4 alumnes del CEFAVIHAR.
6è dia. 1 de juny, dilluns. Visita a l’EPC i al CEFAVIHAR.
EPC de Blangoua:
– 475 alumnes a l’EPC i 60 a la maternal.
– Reunió amb el director i el president de l’APE, Djibrine. Parlem del poc que paguen els pares, de la seva poca voluntat. Els hi dic que si no col·laboren, nosaltres no podem mantenir l’escola sols. Quedem que faran campanya.
– La professora Evelin està malalta. Nosaltres l’hem ajudada però encara no ha tornat. La vaig veure amb la seva germana bessona, realment feia mala cara.
– El director voldria tenir electricitat al seu despatx.
CEFAVIHAR
Ja a la nit de diumenge tinc una trobada amb el director del CEFAVIHAR, Blaise, amb qui enraonem dels següents temes:
– Pel que fa al pou (perforació) de Blaram em diu que van arribar a 30m (Elvis em diu que van ser 20).
– Es queixa que no li donen prous diners per al material.
– Diu que té menys alumnes perquè a Mani (El Txad) han obert una escola de formació professional.
A continuació fem una visita al centre:
– La sensació és de brutícia per tot arreu, de deixadesa.
– Alguns alumnes tenen notables coneixements formatius en electricitat.
– Hi ha pocs alumnes, 7 noies a costura, i 7 nois a electricitat solar. La majoria dels alumnes són de Blangoua. L’energia solar està instal·lada per tot arreu.
– El que millor funciona és la costura, amb el professor Six.
– El terra de la sala de costura està molt deteriorat i les taules també. Moltes màquines no funcionen. N’hi ha alguna d’elèctrica.
– Els alumnes han fet una instal·lació solar de prova, i ho han fet bé.
– La sala de soldadura està tancada per manca de gasoil i de material.
– Els panells solars estan desconnectats, sense bateries.
– Diu que molts alumnes estan en estatge.
– Es veu poc material i poques eines.
– Fem una breu trobada amb Blaise, Six i Waikil. Six demana tenir un contracte.
Estat de la missió de Blangoua:
– Tot està molt brut i deixat.
– Hi ha aigua i llum.
– Ho té tot llogat: la casa als mestres de la vila, la casa d’en Sisco i la residència de professors.
Fem una breu parada a Makary. L’església està molt ben arreglada.
7è dia. 2 de juny, dimarts. Ja a Kousseri. Al matí visito el “College Louis de Charpenet”, en el que hi va haver un incendi que va cremar quatre aules (vegeu butlletí de febrer). L’estat és el següent:
– Han reparat les aules cremades, han posat el sostre nou, els plafons i ho estan pintat tot. Han recuperat 3 aules del pis de dalt i una del de baix.
– El despatx que es va cremar continua igual.
– Es van cremar:
– 2 fotocopiadores grans.
– 2 impressores.
– 2 ordinadors portàtils.
– 1 ordinador de sobretaula.
– Material d’esport, mallots, pilotes, etc.
– El sistema d’energia solar complet ( de fet va ser el que va originar el foc).
– Demanen 100 taules banc (25 per aula).
S’han espavilat molt. Amb el que els hi donin de Mans Unides podran construir més aules. L’escola creix, no es pot demanar res millor.
Després visitem l’escola de la missió de Madagascar.
La tornada.
Faig una escala al Marroc, a la ciutat de Mohamedia, a prop de Casablanca. Aprofito per visitar la germana Emília Alonso. Porten unes escoles catòliques plenes d’infants musulmans. Les instal·lacions són de primera, la calor molt menor. La nostra ONG va ajudar a refer la infermeria.
Ha estat un viatge en el que m’he sentit molt ben avingut. Els projectes de l’escola de Kousseri i l’església de Blaram segueixen endavant. CEFAVIHAR ha de millorar. La inserció laboral dels alumnes de les escoles és molt alta. L’esperança de vida segueix sent molt baixa (uns 56 anys).