El bisbe de la diòcesi de Yagoua, Mons. Barthélemy Yaouda, ens va venir a visitar a finals de febrer.
Acompanyat en tot moment per Mn Miquel Àngel Pérez, el president de la nostra ONG, van tenir una agenda molt plena d’actes, dels que en destaquem els següents.
Viatge a Madrid per entrevistar-se amb Mans Unides. Mons. Barthélemy ja coneixia d’abans alguns membres de Mans Unides ja que havien coincidit al Txad. Amb Mans Unides van construir l’escola de Kousseri que es va cremar recentment (i que us vam comentar al butlletí de febrer). Ara s’ha demanat ajuda a Mans Unides per a poder-la reconstruir.
Visita també a Obres Missionals Pontifícies, amb qui s’està treballant per aixecar l’Església de Blaram. Aquest és un projecte que il·lusiona però que costava de tirar endavant. A veure si amb aquesta visita agafa empenta.
Sopars amb la junta de l’ONG i de la fam a l’Església Major de Santa Coloma de Gramenet. Gràcies a les contribucions del sopar de la fam es van poder recollir mil euros per a l’ONG.
Visita a les escoles de Singuerlín, Santa Coloma de Gramenet, Sant Gervasi de Mollet i al Seminari Conciliar de Barcelona.
Entrevistes diverses, de les que destaquem la de la revista Vida Nueva (https://www.vidanuevadigital.com/2026/03/08/barthelemy-yaouda-hourgo-quien-construira-camerun-si-todos-los-jovenes-huyen/) en la que el bisbe ens transmet la seva preocupació per la fugida de joves quan no veuen el futur en el seu país.
Celebració del «Sent la Creu» a la Sagrada Família. Organitzada pel Secretariat de la Pastoral de Joves de l’Arquebisbat de Barcelona i presidida per l’Arquebisbe de Barcelona. Mons. Barthélemy hi va participar en representació de la societat camerunesa i en va fer l’homilia en francès, que el mateix Arquebisbe anava traduint.
En les paraules del bisbe hi havia la preocupació per Boko Haram, per la manca d’aigua, per l’estat de les instal·lacions com carreteres, enllumenat, subministraments i per la pobresa extrema del nord del Camerun. L’església és un tot i quan una part pateix, l’altra se’n sent. L’esperança és Crist i això es veu al Camerun en la joia amb que es canta, es balla i es prega a les misses, moltes vegades sota l’ombra dels arbres per falta d’esglésies.